HOLANDA, VENT I MOLINS

Aquestes vacances de Setmana Santa, els meus pares, uns amics i jo, hem estat a Holanda. Feia temps que volia anar, però no m'he l'imaginava així, es un país absolutament pla, sense muntanyes, sense boscos, es podria dir que sense paisatge, només les cases i l'aigua fan canviar el panorama i per sobre de tot, els molins de vent.
Des de que vem arribar, fins que vem marxar, no va parar el vent ni un sol moment, amb mes o menys intensitat, sempre va estar pressent. Els holandesos, han construït dics per que el mar no els envaeixi, però, de moment, no han trobat la solució per que no ho faci el vent, per això, el que han fet des de fa molts anys
fins l'actualitat, es aprofitar-se'n.

Aigua i molins, paisatge holandès de sempre.

Aigua i molins, paisatge holandès actual.

Als holandesos, els molins els han servit per efectuar moltes tasques, des de moldre grà per fer farina o oli, moure maquinaria per la industria o fins hi tot resoldre el seu gran problema, fer corre l'aigua.

Cap el final de l'estada, vam poder visitar un moli per dins, era un molí fariner que encara es troba en funcionament i, pagant, te'l deixen visitar.

Les escales que comuniquen els diferents pisos son molt inclinades i estretes

Aquesta es l'estructura d'un molí, amb els diferents pisos i utilitzacions.

A l'última planta es troba tota la maquinaria del molí, a la inferior tota la necesaria per fer la moldra, els engranatges, les pedres, etc, a les demes plantes es fa tot el tractament de la farina que s'aconsegueix, pessar-la, empaquetar-la, etc. Tot això es pot fer gracies a uns conductes i trampilles oberts al terra dels pisos per on es fà circular el grà cap a les plantes superiors i la farina cap a les plantes inferiors, a la planta baixa es on es feia antigament la comercialització del producte. Actualment, la botiga es troba a un edifici annex al molí.

La maquinaria per fer funcionar el molí és molt complexa. Els molins actuals s'orienten al vent automaticament, els antics tenen un mecanisme manual com el que es pot veure a la fotografia del costat, es surt a una terrassa, es desbloqueija el mecanisme amb l'ajuda d'una corda i es fá girar la roda fins col·locar les aspes ben orientades al vent, desprès es torna a bloquejar el mecanisme, menys mal, que a Holanda el vent no canvia gaire de direcció!

Aquí tenim la planta on es manufacturava la farina, els sacs no calia (no cal) carregar-los a l'esquena perquè mitjantçant una trampilla al terra del pis, una corda i un joc de politges, es poden baixar els sacs fins les plantes inferiors, on es comercialitzaven.
Com es pot veure a la foto de dalt (es on s'ha volgut possar ella) tant les materies primeres com el producte final circulen en els dos sentits per una serie de tubs amb una mena de comportes que es controlen per uns cordills i unes politges des de la planta superior.

Aquí vegeu perquè no s'ha de combregar amb rodes de molí, pesen una mica, es pot veure com, del pes de la pedra, s'ha torçat la biga on es recolça l'eix.

Aquí tenim les responsables, un cop s'han gastat, sempre es poden fer servir de decoració, casi segur que ningú se les emportarà.

En definitiva i a part dels molins, Holanda es un país que val la pena visitar malgrat la gran palliça de quilòmetres que s'han de recorre per arribar-hi.

 

Ah...i no oblidem que a part d'aigua i vent a Holanda hi ha moooooltes flors.

CAVITATS SUBTERRANÍES; FORMACIONS GEOLÒGIQUES I FAUNA. LA COVA D'ANES.

LA COVA D'ALTAMIRA

Fa uns dies vaig trobar una noticia, la Cova d’Altamira es tornava a obrir al públic. Casualitat? La noticia apareixia justament quan estava fent el treball de bio, un vídeo interminable, on vaig estar més pendent d’aprendre a fer anar el programa d’edició que del seu contingut, per cert que aquí el deixo per si a algú l’interessa.

L’any 2009 vaig estar a la Cova d’Altamira, no me’n recordo gaire perquè era petit, era com una mena de museu, jo esperava entrar a una caverna fosca i humida plena d’ossos i objectes prehistòrics, però quan va arribar el moment d’entrar, sorpresa, allò era con entrar al cine, amb un senyor que t’acompanyava fins a dins. No era la cova de veritat, era una reproducció artificial, segons ens van explicar, era exactament igual, fins hi tot les esquerdes de la roca coincidien amb l’original. La de veritat estava tancada per preservar les pintures de l’impacte humà. Ara, després de dotze anys tancades, la tornen a obrir, encara que d’una forma molt limitada, amb poques persones cada vegada i vestides d’una forma especial. 

Aquí us deixo l’enllaç de la noticia:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/altamira-inicia-visites-guiades-cova-despres-dotze-anys-tancada-3131770 

I aquí el video:

ELS NÚVOLS

El dimarts de la setmana passada, hem vaig adonar de que els núvols podrien ser un bon
tema per afegir al blog. Anteriorment vaig tractar els temes de les allaus i els volcans  i això m’ha fet pensar que podria parlar d’un altre dels elements bàsics de la natura; de l’aire. Per això mateix vaig col·locar la càmera a damunt de la meva tauleta de nit, enfocant a la terrassa, que te vistes al Cadí. Aquí us deixo el vídeo:

Podriem dir que un núvol és un volum d'aire que es fa visible perquè conté moltes partícules d'aigua, cristalls de gel, gotetes d'aigua congelada o una combinació d'aquests elements.

Quan una massa d'aire s'eleva i es refreda perd capacitat per retenir aigua. I si arriba a saturar-se, el vapor d'aigua contingut en l'aire es condensarà i formarà gotes d'aigua.

Durant la tarda en que vaig grabar el video, els núvols no estaven prou saturats d'aigua , i potser per  això no va arribar a ploure. 

ELS VOLCANS

Durant el primer trimestre d’aquest curs vam veure una pel·lícula força impressionant, Dante’s Peak. En realitat el Mount Saint Helen existeix i va ser protagonista d’una de les tragèdies naturals més catastròfica de la història dels Estats Units. El 18 de maig de 1980 el volcà va entrar en erupció després de 100 anys sense fer-ho. Va causar 57 morts, va arrasar 250 cases i va destruir 47 ponts i 300 kilòmetres d’autopistes.

L’explosió va ser tan brutal que des d’aquell dia la muntanya fa 400 metres menys d’altitud i va obrir un crater de 1’5 km de diàmetre. 

Us poso un interessantíssim reportatge del National Geographic amb excel·lents explicacions i imatges espectaculars de l’erupció. Es una mica llarg, però val la pena veure'l tot.

Com heu pogut veure, la realitat supera la ficció!

Ens sembla que això va passar fa molt de temps i molt lluny d’aquí, però aquest mateix any, el mes passat, vam conèixer aquesta noticia, i a tan sols 1000 km d’aquí.

"El volcà Etna, a l’illa italiana de Sicilia, segueix avui en erupció, amb emissions de cendra del nou cràter del surest, mentrestant una colada emergeix d’una fractura de la boca i baixa cap la desèrtica Vall del Bove, lluny de zones habitades. Les autoritats italianes han informat avui que tots els espais aeris estan oberts, inclòs el de l’aeroport de Catania, que va ser tancat ahir a les 17:30 hora local (16:30 GMT), el que va obligar a transferir nou vols a Comiso i cinc a Palermo. També a l’aeròdrom de Fontanarossa ahir van ser cancel·lats tres vols que havien d’enlairar-se i un altre que arribava. L’Etna, de 3.322 metres d’alçada i situat a la part oriental de l’illa de Sicilia, entre les províncies de Mesina i Catania, va tenir l’any passat 16 erupcions. Roma, 26 de gener de 2014 (EFE)"

Poso un altre vídeo, molt més curt, val la pena, és l’Etna en erupció i es poden apreciar perfectament; la seva forma cònica, el crater, la colada de lava, l’expulsió de piroclasts i no us perdeu el plomall sota la lluna...

Impressionant, esperem que a la Garrotxa no li doni per despertar...

LES ALLAUS

Estem a l’hivern i aquest any, a la muntanya està nevant força, això es bo pels que els hi agrada esquiar, però, te un inconvenient; les allaus.

Aquest hivern s’estan produint moltes allaus, de moment, no hem sentit a les noticies que hi hagi hagut víctimes mortals, però, a uns quants els ha anat de ben poc.

 

Aquí es pot veure per on han baixat uns esquiadors

I aquí una mica desprès, el que podria haver passat

Però, que es una allau? Diuen que el vent és l’aire en moviment, doncs bé, una allau es la neu en moviment, però, per què es mou?

Mentre neva i es mantenen temperatures baixes, els flocs de neu que, tot i que tenen una forma característica d’estrella no hi ha cap d’igual, mantenen molt aire al seu interior i entre

ells només es toquen per les puntes d’aquestes estrelles donant un element molt volàtil i amb poca cohesió. Des d’aquest primer estat fins que es torna a convertir en aigua, la neu pateix múltiples transformacions ocasionades per factors de diferent naturalesa; mecànics, físics, meteorològics... el vent, la temperatura, la incidència del sol, la morfologia del terreny, les forces de compressió de la mateixa neu...actuen sobre el mantell de neu donant diferents graus de cohesió entre les diferents capes dipositades per cada una de les nevades d’un hivern, si a tot això sumem la inclinació del terreny ja tenim els factors bàsics per que es produeixi una allau.

Hi ha tres tipus bàsics d’allaus:

De neu pols o recent, la cohesió entre els flocs de neu es tan feble que quan s’acumula la quantitat suficient sobre el pendent adequat simplement aquesta cau. Els efectes son devastadors i aixequen un gran núvol de pols blanc.

De placa, el vent transporta la neu i la diposita comprimida formant plaques de diferents mides, normalment, amb poca cohesió amb la capa inferior, aquestes plaques es poden trencar pel seu propi pes o pel pas d’un animal, persona... es el tipus d’allau que causa més víctimes als Pirineus.

De primavera, la neu puja de temperatura per l’efecte del sol, humitejant-se fins que la seva densitat puja tant que es desprèn pel seu propi pes.

Per no allargar-me més només dir que hi ha tres formes de desencadenar-se una allau; natural, accidental o provocat.
Aquí teniu un video d'una allau de neu pols, provocada:

I tot seguit, una accidental (afortunadament, no va passar res greu):

Així que .. vigileu !

Per saber més: http://www.igc.cat/web/ca/allaus_queeslarea.html